El xiquet i el poble perdut
El xiquet i el poble perdut
Text de Pere Martí i Bertran
Il•lustracions de Joan Miró i Oró
Traducció al castellà de Chus Casado
Primera edició: abril de 2016
Ediciones del Serbal i Fundació el Solà (Coedició)
Preu: 8’50 euros.
El conte parla de la guerra civil i la batalla de l’Ebre vistes des del ulls d’un nen que acompanya la seua mare a la Serra de la Fatarella, on hi ha els comandaments republicans. Ella puntualment els porta la roba rentada i planxada.
Un conte perquè el llegeixin els joves i perquè els pares i mestres l’expliquin als més petits.
Un apèndix històric i un joc de l’oca complementen el llibre.
El podeu adquirir a la seu de la Fundació el Solà. També el distribueix Ediciones del Serbal per les llibreries de Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià i, en l’edició castellana, a la resta d’Espanya i a l’Amèrica del Sud.
Extres:
Joc:
Els autors del conte El xiquet i el poble perdut
Del Text
Pere Martí i Bertran
Vaig néixer a Sant Quirze de Besora l’any 1952, tot i que actualment resideixo a Vilafranca del Penedès.
Sóc llicenciat en filologia catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona i he treballat durant molts anys com a professor de llengua i literatura catalanes a l’ensenyament secundari.
Des de molt jove em va interessar la literatura infantil i juvenil i, a més d’escriptor, sóc traductor i autor de materials didàctics. Actualment també col·laboro en diversos mitjans de comunicació i en revistes científiques i culturals, faig d’assessor literari per a editorials, exerceixo de jurat en premis literaris i participo en l’organització de conferències, congressos i actes relacionats amb la literatura.
Els meus llibres es caracteritzen per la temàtica ecologista i la presència d’animals en l’argument i procuro tenir molta cura en l’elaboració lingüística dels textos.
Els meus llibres…
2016 El xiquet i el poble perdut.
2014 El grill d’en Quim. Edicions del Roure de Can Roca. Nova edició. 2010 Paraules bessones. Barcanova
2009 La Mariona Perquès. Lynx
2009 En Roger i el xoriguer. Barcanova
2006 L’avi ocellaire. Lynx
2006 El grill d’en Quim. Cruïlla
2005 Els tresors del bosc. Lynx
2004 La tortuga d’en Hans. Barcanova
2004 Dos ratolins de bosc. Baula
2001 Les tortugues de l’àvia. Cruïlla
2000 En Griset aventurer. Alfaguara Grup Promotor
1999 La nena que va pintar els cargols. Alfaguara Grup Promotor 1997 En Griset. Alfaguara Grup Promotor
Remei Domènech Grau
Vaig néixer a Reus l’any 1971. Visc a Marçà, un petit poble de la comarca del Priorat.
Sóc diplomada en magisteri per la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. He treballat durant quinze anys com a mestra d’educació primària i anglès en diverses escoles del Priorat, la Ribera d’Ebre i el Baix Camp.
Ja fa uns cursos que treballo d’assessora de llengua, interculturalitat i cohesió social a les escoles de Primària i els instituts del Priorat.
He col·laborat amb la Fundació el Solà en la presentació de contes relacionats amb el patrimoni. A més a més he participat en l’elaboració de dossiers per al programa El Gust per la Lectura del Departament d’Ensenyament.
De les il·lustracions
Joan Miró Oró
Vaig néixer a Torres de Segre (Lleida) l’any 1958.
Vaig entrar casualment en el món de l’artesania del cartró pedra, de la qual tinc una formació autodidacta. A partir de l’any 1980 vaig començar a fer màscares i figures decoratives per vendre en botigues i, alhora, exposicions de caràcter personal, de dibuix, pintura o escultura en cartró.
El 1986, quan em vaig instal·lar a la Serra, va coincidir amb un increment de l’activitat dels grups de diables i gegants de la comarca i comarques veïnes, i em van encarregar les primeres peces d’imatgeria festiva. I a poc a poc es va anar consolidant la meva feina de constructor.
Fins ara tinc fabricats uns 40 gegants i gegantons, per a pobles, grups i particulars, més de 30 capgrossos i diverses figures de bestiari per a correfocs. He col·laborat amb grups de teatre i animació en la construcció de decorats, elements teatrals i titelles. He recuperat capgrossos d’oblidats magatzems, he arreglat joguines de cartró, he reparat gegants caiguts per culpa del vent, etc.
No puc deixar d’anomenar alguns treballs d’il·lustració veritablement gratificants per a mi, com els tres contes editats per la Fundació el Solà de la Fatarella dins de la col·lecció “Contes de Terra i Pedra”, de caràcter local, però no per això menys captivadors, amb acurats detalls plens de tendresa i estima pel territori.
Aquesta és la quarta vegada que la Fundació em dóna la confiança per fer les il·lustracions de la seva col·lecció de contes. No puc deixar d’estar-los agraït.
