Contes de Terra i Pedra

Xirolet i la figuera de Menares

Xirolet i la figuera de Menares

Text de Fina Font Ruana
Il·lustració de Joan Miró Oró
Primera edició: abril de 2013
Preu: 12 euros
“Cada cosa al seu temps i figues a l’agost”. Aquesta dita molt sàvia va ser la inspiració per escriure un conte molt visual. La figuera de Menares —renom del propietari— és a la partida de les Paumeres, allí el Xirolet hi va a badar a la primavera, a la tardor i a l’hivern, i a l’estiu hi va a collir i menjar figues.
Amb aquest llibre podeu elaborar una deliciosa confitura de figues recepta de Georgina Regàs, del Museu de la Confitura de Torrent (Girona).


Aquest conte, que no és pròpiament un conte, va d’una figuera, un arbre molt i molt vell que fa unes figues molt i molt bones; del seu amo, Menares, i d’un xiquet, Xirolet, molt i molt llépol, moltíssim, a qui li agrada molt badar.

 

 


Ramon Font de Miguel va néixer a la Fatarella durant la Guerra Civil. La seua família i més gent del poble estaven refugiats al defora, perquè així es podien salvar de les bombes. S’estaven als Menares, una partida de la Fatarella, quan la seua mare, la Matilde de Miguel, el va portar al món.
Oi que ja sabeu per què li diuen Menares?
Ramon va fer de pagès molts anys fins que se’n va anar a viure a Barcelona amb la seua dona, la Tresa Descarrega de ca Catxaman, i els seus dos fills, el Josep Ramon i la Dolors.

Mai no ha deixat d’estimar la terra i li encanta treballar-la, per això la figuera de Menares està tan ben cuidada.

Actualment està jubilat i continua treballant la terra, tot i que algunes feines les encarrega, perquè ja no té l’edat que tenia quan participava a les corrides de rucs o a l’equip de futbol del poble.

 

Fina Font Ruana 


El conte Xirolet o el beneit el vaig ensenyar a les profes del curs de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès, la Teresa Duran i la Marta Luna, molt insegura de si era publicable o no. Això era l’any 2004, quan vaig fer el meu primer curs de literatura infantil i juvenil. El 2007 es va publicar.

Set anys després em vaig apuntar a un altre curs, la segona part del curs sobre conte infantil i juvenil, amb la Marta Luna. I li vaig portar el conte del Xirolet i la figuera de Menares, amb les il·lustracions i el text, també per veure què li semblava. El resultat és el que teniu, un conte que no és pròpiament un conte, i que la professora i les col·legues del curs em van ajudar a millorar.

La dita «Cada cosa al seu temps i figues a l’agost» la vaig sentir dir a la tia Francisca de Xapa, germana petita de la mare, la Dolores de l’Havanero, i em va encantar.

Les moltes passejades que durant un any vaig fer com a remei complementari per guarir una malaltia de l’ànima, em van permetre veure la figuera de Menares a la primavera, a la tardor, nevada, pelada… i no cal dir que me’n vaig enamorar.

Entre cursos de literatura infantil i juvenil, dites de la tia de Xapa i el bon fer de Menares, el meu oncle, germà del meu pare, Manel de la Matilda de Miguel, va anar naixent aquest conte.

Durant aquest any de tantes i tantes passejades vaig anar sempre molt ben acompanyada, amb el Titus i Josep Maria.


Joan Miró Oró 


Aquesta és la segona vegada que, com a il·lustrador, em trobo amb el Xirolet. La primera va ser amb Xirolet o el beneit.

En llegir per primer cop el text de la Fina per al conte Xirolet i la figuera de Menares vaig notar que, encara que hi sortís el Xirolet, la protagonista era la figuera. Una figuera cuidada, estimada i generosa; una figuera especial.

El conte no el podia desenvolupar d’una manera lineal, amb introducció, nus i desenllaç, sinó que es va tornar circular. La protagonista, la figuera, es mostrava segons l’estació de l’any amb el Xirolet a sota badant.

I continuarà badant, fins que no acabi d’entendre les paraules que cada any li repeteix sa iaia: «Cada cosa al seu temps… i figues a l’agost».

Joan Miró i Fina Font

 

Natàlia Eres


Oncòloga experta en medicina integrativa, homeòpata, acupuntora i directora del projecte HOX. Ha col·laborat en el text, en un apartat del llibre on ens comparteix un poc d’història sobre les propietats nutricionals de la figa. Per a més informació podeu accedir a la seva pàgina web: http://www.ayudacancer.com.

 

Sortim del carrer Vall d’Estudi, on hi ha l’entrada de la Fundació el Solà, al costat de la farmàcia.

Passem per davant de la farmàcia i girem a la dreta; al cap de poquet, quan s’acaba el carrer, girem una altra vegada a la dreta i sortim al carrer del Solà. Caminem uns metres i ens parem davant de Cal Xico, seu de la Fundació el Solà, una casa del 1726 situada al centre històric del poble. El nom del carrer dóna nom a la fundació.

Tornem enrere pel carrer Solà i seguim endavant fins a arribar davant de ca l’Anna de Segura. Aquí podem contemplar una creu esculpida en pedra anomenada Creu de Sant Joan.

Seguim avant i passem pels perxes de ca Felip, formats per tres arcs de pedra. Com a curiositat ens fixem en els dos bordons que hi ha als balcons de la casa.

Continuem pel carrer de la Font i travessem el perxe del Gatet, format per dos arcs de pedra. Seguim pel mateix carrer i passat el perxe a la dreta podem mirar Ca Bringuer, una casa del segle XIX, actualment propietat de la família de l’historiador Josep Termes, la mare del qual era de cal Cugado de la Fatarella.

Seguim tot recte i trobem una creu de pedra al començament de la Costa de la Font, camí que va fer Xirolet per anar al molí del Llop. Aquesta creu representa un bordó com els que hem vist al balcó de ca Felip, com els que es porten a la Romeria de Sant Francisco.

Seguim per l’avinguda Catalunya; a l’esquerra trobarem l’edifici del Casal, on hi ha bar, sala de ball, biblioteca i guarderia. És un centre social i cívic on se celebren festes i esdeveniments importants del poble.

Seguim per aquesta avinguda fins a trobar una rotonda i agafem la direcció de Flix, encarant-nos cap a les Paumeres, on hi ha la generosa figuera de Menares a pocs metres de la rotonda. Abans ens desviem uns metres a la dreta, on hi ha la font del Segurets (una de les tres fonts que abastien d’aigua el poble, juntament amb la de Sant Joan i la de Bingaubó), que dóna nom a la carretera dels Segurets, mítica per les passejades que feien al tardet quan fosquejava les parelles enamorades de la Fatarella, temps ha.

Seguim carretera amunt i trobem més figueres a la vora de la carretera, i cultius de secà, de regadiu, d’oliveres, d’ametlers i algun hortet.

Finalment, sempre pujant per la dreta, arribem a la figuera de Menares.

El recorregut dura uns quaranta-cinc minuts, comptant el temps per parar a mirar tots els elements que us hem indicat.

 

Una fira


La d’Alguaire, a l’Alt Segrià (Lleida), se celebra cada dos anys a mitjan setembre.
La zona productora d’Alguaire i Almenar competeix amb les de Fraga, Àvila, Càceres, la serra de Gredos, Múrcia i Alacant.

Fira de l’Alguaire

Un museu


El de la confitura de Torrent, al Baix Empordà. La seua creadora és la Georgina Regàs, que molt amablement ens ha deixat publicar dins el conte la recepta de la de figa.
Allà elaboren un munt de confitures. L’obrador, on podeu veure com treballen, forma part del museu, i a la botiga hi podreu comprar més de quaranta classes de confitura, entre elles la de figa.

 

http://museuconfitura.com/

Unes postres


Pa de figa:

Editat per l’Ajuntament de la Fatarella l’any 1994 amb la col·laboració del Departament de comerç, consum i turisme de la generalitat de Catalunya.

Fitxa del pa de figa de Cuina tradicional de la Fatarella. Pa de figues DIBUIX: Josefina Llop. 14 anys.

 

Una recepta


Pollastre a filets amb figues
Recomanat pel Miquel Sen a El Periódico (14.9.2012), en plena temporada de figues.

Premsa de pa de figues

Ingredients:
– Dos pits de pollastre filetejats – Tres cebes de Figueres
– Vuit figues fresques
– 200 grams de raïm moscatell
– Oli d’oliva
– Mitja culleradeta de coriandre
– Una mica de curri
– Nou moscada
– Sal i pebre

Preparació:
En una paella amb una mica d’oli d’oliva poseu-hi a coure les figues senceres a foc baix, salpebreu, tapeu la paella i deixeu confitar-ho tot 40 minuts. En una cassola ernrossiu les cebes tallades a làmines fines, o foc baix. Talleu per la meitat els grans de raïm, trainet-los els pinyols i afegiu-hi les cebes. Salpebreu, tapeu la cassola i deixeu que es cogui durant 30 minuts sense oblidar-vos de remenar. A mig coure, afegiu-hi una mica de coriandre i de nou moscada. En una paella daureu les escalopes de pollastre en una mica d’0li, salpebreu-les i espolseu-hi una punta de curri. Un cop cuites reserveu-les. Repartiu a la safata la compota de ceba i raïm, col•loqueu-hi les escalopes i decoreu-ho amb les figues confitades. S’acompanya amb arròs blanc.

 

Un llibre


Títol: Les figueres a les Illes Balears
Camp d’experimentació de
Son Mut Nou (Llucmajor)
Autora: Montserrat Pons Boscana
Editat per l’autora. Llucmajor (Mallorca), 2009.

És el llibre sobre les figueres més important que s’hagi publicat mai, fruit de la passió de la seva autora, apotecària de professió, pel món de les figues.
Hi trobareu l’origen, la història, les característiques, el cultiu, les malalties… La part més interessant és la descripció de totes les varietats de figueres de les Illes.
En el seu camp d’assaig de Son Mut hi té plantades totes les varietats de figueres conreades a les Illes Balears i es pot visitar (amb avís previ).

mpons.sonmutnou@hotmail.com
www.sonmutnou.com
entrevista revista Agro-cultura. núm.44
www.associaciolera.org

 

Hivern

Primavera

Estiu

Tardor

 

Xirolet o el beneit


El llibre va ser seleccionat com un dels millors llibres del curs 2006-2007 per la revista FARISTOL revista del llibre infantil i juvenil.
Editada pel Consell Català del llibre Infantil i Juvenil. Número: 59. Novembre del 207.

Portada revista El Faristol

En aquest número, que commemorava el 25è aniversari de la revista, Van publicar aquesta ressenya:
“Un conte del beneit procedent de la tradició oral catalana, en concret del poble de la Fatarella (Terra Ata). Escrit en la varietat lingüística del català occcidental, transcorre en paisatges reals, Xirolet, una mena d’Epaminondes, demana a la mare que li faci una coca. La mare no té farina i el nen haurà d’anar al molí a fer-ne de fina. Com sol
passar en aquest tipus de contes el camí ocasiona un cúmul de despropòsits i comicitat. Un bon divertiment per als infants de la Fatarella, que podran situar-se, dins del recorregut i divertir-se amb les ensopegades d’en Xirolet, des de l’era e Poca Bondat fins al molí del Llop, topònim lligat a un dels cognoms fre- qüents a la Terra Alta. Sense desvetllar-ne el final, podem avançar que és apoteósic i justifica la qualitat del conte.
Les il·lustracions posen l’accent en una de les característiques d’aquella terra: les construccions de pedra en sec, a base de pedres calcàries que s’obtenen pre la necessitat de netejar el tros i poder-lo llaurar: Un altre detall que mostra l’interès per difondre el patrimoni cultural de la zona és incloure la recepta de la coca fina, pròpia de la Fatarella, i del pambeneit que es reparteix per sant Blai, patró del goluts.” Rosa Mut

 

Presentació del conte: «Xirolet i la figuera de Menares»


Es poden adquirir els contes a la mateixa fundació o ens podeu demanar en quines llibreries els tenim a la venda (Tortosa, Reus, Valls, Falset, Móra, Gandesa, Tarragona, Barcelona). Per més informació podeu trucar-nos al: 977 41 39 02.