Col·laboració
Col·laboració
Text de Francesc Samper
Il•lustracions de Joan Miró Oró
Primera edició: abril de 2009
Preu: 14 euros
Dos rucs s’han de posar d’acord per menjar.
L’autor és F. Samper, mestre d’Arnes, republicà represaliat per la dictadura franquista que als disset anys va anar a Barcelona. Toni Pellisa, del grup d’animació Mas de la Solfa, de la Fatarella, hi va posar la música.
Hi trobareu un retallable i àmplia informació sobre el guarà català.
Conte “Col·laboració” per a nens i nenes. Publicat per Sant Jordi del 2009.
ÍNDEX
A Catalunya tenim una raça d’ase molt nostra que s’anomena guarà català. És un animal gran i espavilat. El color del pèl varia segons l’època de l’any, negre lluent amb el bon temps i bru vermellós a l’hivern, quan el pelatge és més espès. El voltant dels ulls, el morro i la panxa són de color blanc. Té unes orelles força eixerides, grans i ben dretes. És un animal fort i resistent, però alhora noble i afectuós. I si ens fixem en els seus ulls, té la mirada dolça i desperta.
Representació gràfica del burro català.
L’ase, els cavalls i les zebres pertanyen a la mateixa família. També se l’anomena burro o ruc, i el nom de guarà és per als ases mascles que es dediquen a la reproducció, és a dir, a tenir fills; els millors exemplars es creuen amb les someres, que són les femelles.
Durant molts segles, l’home l’ha utilitzat com a eina de treball en feines agrícoles com ara llaurar, moure rodes de molí o treballar a les eres. També ha estat indispensablecom a mitjà de transport, tant de persones com de mercaderies, i al bosc per carregar llenya o arrossegar els troncs dels arbres. Però a més de tota aquesta feina física, que requereix molta força, el nostre estimat ase ha estat molt important per a la millora d’altres races d’ases, tant d’Europa com d’Amèrica.
Gràcies a ell s’han pogut obtenir molt bones mules. Les mules neixen quan es creuen un ase i una euga, i són animals molt preuats per la seva capacitat de treball i la seva resistència. I és clar, si el pare és un ase tan bo, neixen molt bones mules per treballar! Tant és així que d’altres països van començar a comprar ases a Catalunya. Se’n van vendre molts i molts, tants que va arribar un moment que a casa nostra en van quedar ben pocs: la raça de l’ase català corria perill i ens podíem quedar sense. Fins a aquest punt es va arribar a principis del segle xx, i es va començar a treballar per primer cop per recuperar la raça. Tot va anar bastant bé fins que van tornar a arribar un munt de canvis que van deixar el guarà català pitjor que mai: al camp van aparèixer els tractors, molta gent que vivia de l’agricultura se’n va anar dels pobles a les ciutats, i també anaven apareixent màquines que podien fer la feina d’un ruc. L’ase s’anava quedant a l’atur, i com que no calien tants animals, ja no en naixien, i cada cop n’hi havia menys i menys… gairebé cap.
El ruc català amb el seu característic morro blanc.
Fins que hi va haver algú que es va adonar que s’havia de fer alguna cosa per recuperar l’ase català, no sols per tenir-lo com a eina de treball, sinó senzillament perquè era nostre, era un patrimoni que calia conservar. Joan Gassó va recórrer Catalunya mirant de trobar el màxim nombre de guarans i someres de la raça. Els va fer un lloc a la seva finca Fuïves, a Olvan (Berguedà), on es van començar a reproduir. De mica en mica el nombre d’exemplars s’ha anat recuperant, encara que la situació és crítica i la raça de l’ase català està declarada en greu perill d’extinció.
Hi ha gent que està fent una feina molt important per salvar l’ase català: es va fundar una associació, l’AFRAC, que treballa per conservar i promoure la raça; es va crear un llibre genealògic que és on s’inscriuen, amb el seu nom, tots els ases catalans que hi ha i que neixen, i la Facultat de Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona té un programa de millora genètica que estudia i vigila la millor manera de mantenir la raça malgrat els pocs animals que queden.
1. De Joseps, Maries i ases n’hi ha a totes les cases.
2. A ruc vell, aubarda nova.
3. El ruc que brama, palla vol.
4. Al ruc vell, poc verd.
5. Ruc per la pols, cavall per el llot, matxo per tot.
6. Cada ruc s’enamora del seu bram.
7. Ruc petador, carrega’l sense por.
8. Dona boja i ase guit, vaja partit!
9. Fer com l’ase del moliner que es detura a totes les cases.
10. Qui té ase i mala muller, no li mancarà quefer.
11. Calla i porta, com els ases de Mallorca.
12. L’home pelut ho és molt savi o és molt ruc.
13. Una dona sense arracades és com un ruc sens albardes.
14. Ai, que estem fotuts si les ruques no fan rucs, però si els rucs no fan someres, estem fotuts de totes maneres.
15. Diu Sant Ginès: Qui té cara de ruc, ruc és.
16. A l’ase gemegador, carrega’l sense por.
17. A l’ase que no coneguis, no li toquis les orelles.
18. És un ase molt valent, porta càrrega i no la sent.
19. Tant hi ha ases amb lletra, com sense.
20. El bon ruc i el mal ruc, en la seua terra és ben venut.
21. Home casat, burro espatllat.
22. Mentre hi hagi rucs, els savis aniran a cavall. (o hi haurà gent que anirà a cavall)
23. Tants rucs hi ha amb lletres, com sense lletres.
Era un grup d’animació que va néixer a la Fatarella a finals dels anys setanta (després de la dictadura), al si de l’Associació de Joves Amics de la Cultura, creada un any abans. Va revolucionar les festes populars i va adquirir molta rellevància cultural i social més enllà del seu poble. En el seu segon espectacle infantil, el 1983, van representar i musicar aquest conte, amb petits esquetxos teatrals, danses, jocs, ball, i sobretot, la participació de la gent.
Escena en què el Mas de la Solfa representa Col·laboració
Un dels membres de la banda.
Quan es va publicar per primera vegada aquest conte, al Butlletí núm. 0 del CETA, l’autor el va acabar així: autor de la lletra, F. Samper, i de la música qui la posi.
I la música la va escriure Toni Pellisa, del Mas de la Solfa. Us convidem a interpretar-la.
Aquí podeu veure el vídeo de l’actuació de Col·laboració del Mas de la Solfa
El passat dissabte 25 d’abril es va presentar el conte, i una vegada més la seu de la Fundació es va quedar petita a causa de la quantitat de gent que hi va assistir. Durant l’acte vàrem poder escoltar als qui han participat en l’elaboració d’aquesta edició. Aquest conte està ja a la venda i el podeu comprar encarregant-lo a la Fundació.
La Fundació el Solà treballa per preservar el patrimoni cultural i natural de la Fatarella, un patrimoni directament lligat a l’agricultura i a la ramaderia. Els Contes de Terra i Pedra són una aportació més al coneixement, l’estimació i la preservació d’aquest ric i divers patrimoni.
Col·laboració va ser recollit per Josep Campanals d’Arnes, un dels fundadors del Centre d’Estudis de la Terra Alta, i es va publicar l’any 1982 al núm. 0 del Butlletí del Centre.
Qui va escriure el conte va ser Francesc Samper Llombart, que va néixer a Arnes l’any 1900 i va morir a Barcelona el 1974. Fill de pagesos i sastres d’Arnes, se’n va anar cap a Barcelona quan tenia 17 anys i va ser un d’aquells mestres republicans que, quan va arribar la dictadura franquista, no van poder exercir. Durant l’època que va treballar de mestre, ell i d’altres mestres van fundar una escola per ensenyar a llegir i escriure els analfabets, sobretot les noies que servien a les cases riques de Barcelona.
Agraïm la participació de Montse de Castro i Josep Lluís Culebras, tots dos veterinaris, per la seva aportació sobre el guarà català.
8. Adreçes d’interès
http://www.fuives.com/
Finca de Fuïves de Joan Gassó, a Olvan.
Actualment és el nucli més important de guarans catalans.
http://www.burrocatala.com/
Web que difon la imatge del guarà com a símbol de la identitat catalana.
9. Bibliografia
Us proposem aquests llibres que fan referència l’ase català i l’ase en general:
1. Catalans de pèl i ploma.
Races domèstiques.autòctones de Catalunya.
Editorial Lynx. Barcelona, 2006.
És el primer catàleg complet de les races autòctones, entre elles l’ase català.
PARÉS I CASANOVA, Pere Miquel; FRANCESC I VIDAL, Amadeu; JORDANA I VIDAL, Jordi; SUCH I MARTÍ, Xavier. 
2. Guia xafardera de Catalunya.
78 històries per a ments inquietes.
Angle editorial. Barcelona, 2012.
Anna-Priscila Magriñà.
Aquesta periodista, reusenca, ens proposa una visita a les millors històries i curiositats del nostre país, entre elles una amb aquest títol: L’Aen la conquesta de l’oest nor-americà. SE Català, la millor raça del món. De com el nostre guarà va col·laborar.
3. EL ASNO ILUSTRADO o sea LA APOLOGIA DEL ASNO
En la impremta nacional. Madrid. 1837
Aquest llibre tan curiós és un facsimil que podeu trobar al MUSEU BLAU de Barcelona, en la seua bibliotca dedicada a temes de ciencies naturals. – www.museublau.com
Hi ha notes i “El elogio del rebuzno por aprendiz, por un asnòlogo, aprendiz de poeta”.
El podeu demana, també:
EDITORIAL FACSÍMIL
Editorial Maxtot – www.maxtor.es 
4.PABLO PICASSO
Editorial sm saber/mundo maravilloso/ ARTE número 5
Ens descobreix la bellesa de les obres d’art relitzades pel gran geni del segle XX, Pablo Picasso.
Aquest geni va pintar aquest dibuix de la portada, on hi ha aquets ASE amb el nen a cavall.
5. TRUC, la història del guarà català a través dels segles.
Edicions, 2005.
JORDANA I VIDAL, Jordi.
Montbrió del Camp: Espremedora, comunicació visual, 2005.
