Contes de Terra i Pedra

Xirolet o el beneit

 

Xirolet o el Beneit

Adaptació de Fina Font Ruana
Il·lustracions de Joan Miró Oró
Primera edició: abril de 2007
Preu: 12 euros
El Xirolet vol una coca i fa un recorregut per paisatges de pedra seca fins a arribar al molí del Llop, on ha de moldre el gra per tenir farina per fer la coca.
Trobareu la recepta de la coca fina, típica de la Fatarella, al conte i a la web. No sigueu beneits, mengeu-vos una coca!


 

Conte per a nens i nenes. Publicat per Sant Jordi del 2007.

Hola, sóc Xirolet, un xiquet una mica beneit. Tres quitxols i mig, tres quitxols i mig… anava repetint tota l’estona pel camí que vaig fer des de casa meva, cal Xico, fins al molí del Llop.

Aquesta mesura de blat era la que portava a moldre perquè la mare em pogués fer una coca.

Vaig passar per l’era de Poca Bondat, per les roques d’Abellot, per la passera de Mussol fins a arribar al molí del Llop.

I tots em van enredar: un pagès, un pastor, el moliner… i al final em vaig quedar sense coca

 


Però jo no vull que vosaltres us quedeu sense; per això, li hem demanat a la Maria Tresa de Gatano, una noia de una noia de la Fatarella que les fa molt bones, que ens ensenyi a fer una coca fina. Ara ho teniu més fàcil, no cal que aneu a moldre al molí, podeu comprar la farina i tot el que necessiteu a la botiga.

A la Terra Alta es fan moltes classes de coques: corassons, ganxets, capsetes… hi ha llibres que ho expliquen molt bé. He triat la coca fina perquè, segons les autores d’aquests llibres, que ho han estudiat, de tota la Terra Alta, aquest tipus de coca, la fina, només es fa a la Fatarella. Són dolços molt consistents. Els vins dolços i rancis de la Denominació d’Origen Terra Alta hi van molt bé: si ho tasteu (ei, només els adults), us encantarà.

 

 


Per arribar al molí del Llop vaig passar per un camí on hi havia tres molins fariners més: el de Balitre, el el de Més Avall i el de Gironi, i és que al mateix lloc hi ha la riera de Sant Francisco. Avui aquests molins estan mig ensorrats, d’alguns en queda ben poca cosa. Ara hi ha una gran bassa que és una depuradora ecològica.

Al terme de la Fatarella, a Camposines, hi ha un altre molí, i mira si és important que fins i tot ens va enviar una carta un estudiós que ens avisa que vigilem, que és un patrimoni molt important, i més estudiosos n’han fet uns llibres molt gruixuts, i una revista del Centre d’Estudis de la Terra Alta parla només dels molins fariners de tota la comarca.

 


Ah! Jo sóc un personatge de conte, i d’un conte de tradició oral. Ja ho sabeu, primer va ser la paraula, la veu, i després la lletra.

De viva veu ens el va contar un iaio de 76 anys, Josep Descarrega de cal Fuster, que va fer de pagès, i a ell li havien explicat altres persones. I qui el va escriure va ser la Fina Font, una noia de la Fatarella a qui li agrada molt llegir i escriure; un bon dia se li va ocórrer demanar al iaio que li expliqués el conte, i aquí el teniu escrit.

Però encara més, el Joan Miró Oró, de Lleida, però que viu a la Serra d’Almos, és un artista i m’ha dibuixat i m’ha pintat de colors. També ha dibuixat els llocs per on he passat, i la meva casa, i la meva mare, que m’ha dit «beneit, més que beneit, que sempre t’enreden».

Per això el Joan m’ha pintat amb cara de beneit, però si us hi fixeu bé, al final no m’ha posat la cara de tan beneit. Us sembla que sóc molt beneit? Us ha agradat la coca fina? Sabeu més receptes i més contes?

 


AVIAR: Agafar velocitat, anar de pressa, deixar anar…

BATENT: Del verb batre, és el que estan fent els pagesos a l’era de Poca Bondat, fer sortir el gra de l’espiga dels cereals.

BEN CREGUT: Obedient, que no fa parlar.

COCA FINA: És el nom d’una coca de la Terra Alta, en concret de la Fatarella. D’altres coques són: corassons, ganxets, capsetes, panadons…

ERA DE POCA BONDAT: Topònim lligat al nom del propietari de la casa Poca Bondat; el malnom fa referència a algú que aguanta poc temps en una feina, que en canvia sovint. L’era és davant de l’ermita de Sant Pau de la Fatarella.

GRONSA: Tremuja, peça del molí fariner per on s’abocava el gra.

MOLÍ DEL LLOP: Topònim lligat al nom dels propietaris del molí fariner del Llop, un dels cognoms més freqüents a la Terra Alta.

PANADERA: Pallissa suau, per escarmentar.

PASSERA DE MUSSOL: Topònim, nom del lloc on s’estanquen els rucs, pas de la riera de Sant Francisco on es pot acumular aigua en èpoques de pluja.

PILLO: Entremaliat.

QUITXOL: Mesura de blat.

RIBELL: Recipient de ceràmica molt utilitzat a la cuina.

ROQUES D’ABELLOT: Topònim que apareix pel camí que fa Xirolet, el nom del qual sembla provenir dels ruscs d’abelles que hi havia a l’indret.

SALIÀNDRIA: Coriandre o celiandre, espècie aromatitzant, com la matafaluga.

XIQUET: Nen.

 


 


 

Les professores de l’escola de Capçanes van adaptar el conte del Xirolet per fer una obra de teatre, representada pels alumnes del ZER “Les Vinyes”, dins les jornades de “Teatre a l’escola” organitzades a la comarca del Priorat.


Ja ho sabeu, us explicarem més contes. Ja en tenim un altre a punt, aquest va de rucs i es diu Col·laboració, i també es va publicar al butlletí del CETA, firmat per F. Samper.

Narra la història de dos rucs lligats per una mateixa corda que volen menjar en dos munts diferents, però la corda no és prou llarga i es barallen estirant un cap a un cantó i l’altre cap a l’altre fins que acaben esgotats i es posen d’acord per anar a menjar junts al mateix munt. Una història molt i molt pedagògica.

Durant una temporada, un grup d’animació de la Fatarella que es deia Mas de la Solfa en van fer una representació molt maca, amb música i tot, perquè el Mas de la Solfa feia, sobretot, música.

 

 


 

 

FINA FONT RUANA és de la Fatarella, on va néixer l’any 1952. Ella ha recollit el conte, l’ha transcrit i n’ha fet l’adaptació. Va estudiar Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona; els estudis, però, els va començar al seu poble. La foto mostra una imatge molt bucòlica amb el seu germà, amb garbes i segadores de fons. En aquella època, les xiquetes anaven a costura i, els nois, a estudi.

 

 

JOAN MIRÓ ORÓ, Joan de la Serra, va néixer l’any 1958 a Torres de Segre, Lleida. És il·lustrador, pintor i escultor. Ell és l’autor dels dibuixos del Xirolet i coautor del disseny del conte. Va estudiar a l’Escola Massana de Barcelona. Instal·lat amb la seva família a la Serra d’Almos, un poble entre la Ribera d’Ebre i el Priorat, ha fet moltes exposicions de pintura, escultura, artesania del cartró…

 

 

 

JOSEP DESCARREGA GIRONÈS, l’oncle Josep de cal Fuster, va néixer a la Fatarella l’any 1898 i va morir l’any 1991; va viure 93 anys. Era pagès i va ser ell qui ens va explicar el conte Xirolet o el beneit. A la foto està fent un bordó per a la diada de Sant Francisco, una festa tradicional, una romeria centenària que any rere any se celebra cada segon dissabte després de Pasqua. Com molts veïns del poble, ell no hi faltava mai.