Conte de tradició oral

Ah! Jo sóc un personatge de conte, i d’un conte de tradició oral. Ja ho

sabeu, primer va ser la paraula, la veu, i després la lletra. De viva veu

ens el va contar un iaio de 76 anys, Josep Descarrega de cal Fuster,

que va fer de pagès, i a ell li havien explicat altres persones. I qui el va

escriure va ser la Fina Font, una noia de la Fatarella, també, a qui li

agrada molt llegir i escriure; un bon dia se li va ocórrer demanar-li al iaio

que li expliqués el conte, i aquí el teniu escrit. Però encara més, el Joan

Miró Oró, de Lleida, però que viu a la Serra d’Almos, és un artista i m’ha

dibuixat i m’ha pintat de colors. També ha dibuixat els llocs per on he

passat, i la meva casa, i la meva mare, que m’ha dit «beneit, més que

beneit, que sempre t’enreden». Per això el Joan m’ha pintat amb cara de

beneit, però si us hi fixeu bé, al final no m’ha posat la cara de tan beneit.

Us sembla que sóc molt beneit? Us ha agradat la coca fina? Sabeu

més receptes i més contes?