Presentació del conte "Xirolet o el beneit"
Per explicar la part gràfica, i com a ajuda per al treball que hem de fer amb les escoles, hem preparat uns plafons en què s’intenta fer entenedor tot el procés amb moltes imatges i poques paraules.
Amb l’encàrrec d’il•lustrar el conte, el primer que vaig fer va ser llegir el guió del text i prendre notes per estructurar què havia de posar en cada pàgina i quin to em suggeria tota la història.
En la trama, el Xirolet no ha de fer grans coses: no ha de matar cap drac, ni aconseguir la princesa, ni trobar un tresor, tan sols vol menjar-se una coca. Segueix al peu de la lletra tot el que li diuen les persones que va trobant pel camí i això, al final, provoca que es quedi sense la coca.
De tan beneit fa riure, però em vaig quedar amb un regust estrany. El vaig rellegir, aquesta vegada fixant-me més en els personatges secundaris, i em vaig adonar que la majoria no veuen el Xirolet com un nen que passeja. Les frases que va repetint per fer memòria els molesten i els contrarien. Sembla que estan atrapats en els seus desitjos o les seves desgràcies i no hi veuen més enllà.
Cap adult està content i, per simbolitzar-ho, vaig decidir posar molt vermell a cada escena en què s’adrecen al Xirolet, menys en el cas del moliner (que és el que provoca el desenllaç i encara el trobo enigmàtic) i de sa mare, perquè, coneixent el Xirolet, tampoc no li deu venir de nou la seva beneiteria, i tot plegat només es un conte.
Amb aquesta idea vaig començar els esbossos per definir l’acció dels personatges de cada pàgina i, una vegada a punt, com que la història passa a la Fatarella, per ambientar-ho vaig tenir la necessitat de fer tot el camí del Xirolet. La Fundació el Solà ho va organitzar i, amb el David de guia, vam anar fins al molí del Llop prenent fotografies de llocs que després van servir per fer els fons per a cada pàgina. Els plafons expliquen més detalladament el procés. Consta d’una part inicial de dibuix a mà, seguida d’una part d’ordinador per acabar-ho tot un altra vegada a mà.
Només em queda agrair a la Fundació el Solà que m’hagi donat l’oportunitat de passar-m’ho bé amb el Xirolet i, a tots vosaltres, gràcies per haver vingut a la presentació.