Presentació Pere Martí
ÍNDEX:
1. La literatura popular
2. La rondalla i el conte popular
3. El nom Xirolet
4. Literatura comparada
1. LITERATURA POPULAR.
De la mateixa manera que la història, almenys fins a la Revolució francesa, només tenia en compte els fets, les gestes..... de Reis i prínceps, de Papes o Sants, de grans descobridors...., i arraconava totalment la gent del poble; en literatura passa quatre quarts del mateix: només es parla i es valora la literatura culta, la que fan nobles eclesiàstics i més endavant rics burgesos. La literatura amb noms.
Al segle XIX, i potser ja amb la Il•lustració; comencen a canviar les coses i el Romanticisme, que busca les arrels del poble comença a recuperar aquella literatura anònima que es considera l'ànima del poble: els romanços, les cançons, els goigs, els sainets i, naturalment, les rondalles. Es tracta d’una literatura que s’havia mantingut ben viva al llarg dels segles, fins al punt que ha fet replantejar el terme “Decadència”, força utilitzar per a designar el període de la literatura catalana situal entre els segles XVI i XVIII, ja que ben poca literatura culta hi ha, però molta de popular.
Els orígens de la LIJ (Literatura Infantil i Juvenil), per exemple, els trobem al segle XIX, pràcticament, i en reculls de rondalles fonamentalment: El Rondallaire Català de Thos i Codina (1866), Lo Rondallaire de Pous i Labrós (1871)les Rondalles mallorquines d’Antoni M. Alcover...
En aquesta tradició és on hem d'incloure en Xirolet, com veurem, i per molt que no fos recollit fins a la dècada de 1980, perquè la base d'aquesta tradició és l'oralitat.
2. LA RONDALLA I EL CONTE POPULAR.
En Xirolet és una rondalla o conte popular, que, com han assenyalat Sebastià Bach i altres estudiosos, ha tingut un lloc important, a la nostra literatura oral, a través de la transmissió de pares a fills, d'avis a néts (p.17).
Dels diversos tipus de rondalles i de les diverses característiques que en destaquen els estudiosos, d'en Xirolet podem apuntar les següents:
---El protagonista és una persona (en contraposició a les rondalles d'éssers fabulosos...).
---Els esdeveniments transcorren d'una manera natural (en contraposició a les màgiques o sobrenaturals).
---L'estructura la podem qualificar de composta:en acabar una acció, el protagonista en comença una altra (no arriba a ser encadenada,en què els esdeveniments es van acumulant).
---L'espai és conegut (contraposat a l'indeterminat, més habitual i amb fórmules originals per a presentar-lo com ara aquesta: "Vet aquí que en un poblet poblàs, on tothom tenia nas..."
---El temps tampoc no és llunyà o mític. Tot i que no es precisa, sembla que s'hagi volgut fer contemporani. No hi trobem fórmules del tipus: En un temps en què els ocells tenien dents..."
---El to varia molt segons les rondalles, però el d'aquesta és entre humorístic i irònic.
---La moralitat o l'ensenyament que se'n desprèn, a diferència de les faules, no apareix resumit al final, més
aviat sembla deduïble del conjunt de la narració. en aquest cas devia servir de lliçó per als infants: no deus pas voler ser com en Xirolet i fer les coses tan mal fetes?.
3. EL NOM DE XIROLET.
En la literatura popular, els noms no solen ser pas innocents, solen tenir una bona càrrega semàntica al darrere. En les rondalles de vailets amb poc enteniment, sovint hi trobem la insinuació, de vegades ensenyament i tot, que el nom no fa la cosa.
En aquest cas "xirol" és una forma dialectal de "xarol", que en sentit figurat vol dir "Brillantor, esplendor més aparent
que real", com assenyala el DCVB (Diccionari Català-Valencià-Balerar, conegut tambér per l’Alcover-Moll).En Xirolet, doncs, com el nom indicaria, seria un xicot de planta o d'aparença, però de pocs fets, com s'esdevé amb altres contes i rondalles semblants.
4. LITERATURA COMPARADA.
La literatura popular sol tenir cinc característiques: oral, anònima, universal o internacional (les trobem en llengües i cultures diferents amb adaptacions...), tradicional (segueix uns models antics) i inestable o variable (n’hi ha versions diverses, en una mateixa cultura i tot).
La variabilitat ens la demostra el fet que en la literatura catalana n’hi hagi nombrosos exemples, d'aquest personatge una mica curt de gambals, però bonifaci i bon creient a no poder més.
Us en presentaré tres exemples, un dels quals podria ser mostra d’aquesta universalitat de la qual he parlat, ja que segons la tradició és pròpia dels negres de Louisiana, a l’Amèrica del Nord:
---“En Xinxanet”, una rondalla que fins i tot té una certa semblança en el nom, però se n'allunya perquè de seguida esdevé una rondalla meravellosa.
---"Epaminondes" seria un bon exemple de rondalla en què el protagonista només en té el nom d'heroi, de gran personalitat, però els fets no i no.
---"En Filoseta" n'és l'exemple més significatiu, ja que amb en Xirolet comparteixen alguna de les accions i tot, com pot ser el fet d’enviar la farina a través del vent. Es tracta d'una rondalla recollida per Joan Amades l'any 1922, de boca de la barcelonina Agustina Castelló,i que ha estat transcrita en nombrosos recull, com el que he citat d’en Sebastià Bech.
* Algunes citacions que faré són del volum RONDALLES, a cura de Sabastià Bach (Ed. Barcanova, 2000).